Tant l’accessibilitat com la usabilitat són plantejaments que no fa gaire s’han començat a posar en pràctica i es consideren requisits necessaris per la creació de webs més completes. Però, com en tants altres camps innovadors, existeixen una sèrie de debats:
El disseny que tant s’ha tingut en compte en els últims anys va en contra de la usabilitat?
No considero que ni el disseny sigui perjudicial per a una bona usabilitat del web ni que una falta íntegre d’estilisme afavoreixi la navegació dels usuaris. Crec que tots dos extrems són dolents. Una pàgina web que està molt guarnida pot acabar confonent als usuaris i dificultar la seva navegació. D’altra banda, també apuntaria que un web que destina la major part de les recursos a crear un bon disseny pot ser que acabi desatenent els aspectes pràctics de navegació. I una pàgina web que sigui poc estètica pot no cridar l’atenció dels internautes i, per tant, perdre visites.
Com a aspecte a destacar, tanmateix, diria que existeixen dades que apunten que les deu webs més visitades del món són webs poc atractives. Personalment, penso no s’ha d’optar ni pel disseny ni per la usabilitat, quan es poden tenir les dues. Actualment, hi ha agències de disseny de webs que ja integren disseny i aspectes d’usabilitat (i també d’accessibilitat).
L’excés de funcionalitats perjudica la usabilitat?
Amb la web 2.0 i les noves funcionalitats que aquesta ofereix s’inicia un altre debat. “Quantes més funcionalitats tingui una pàgina web, més útil serà”. D’una banda, diria que les noves funcionalitats són positives, però s’han de jerarquitzar bé perquè l’usuari no es perdi en la navegació.
En comunicació no es poden llançar molts missatges de cop perquè el públic no n’acaba assimilant cap. Així doncs, quan construïm un web cal que tinguem en compte que es tracta d’una eina de comunicació. És interessant que estigui al dia pel que fa a les noves característiques, sempre i quan les funcions que s’instal·lin siguin necessàries pel que es vol comunicar.
Emmex 