Tothom pot fer d’Agència de Publicitat?

Octubre 31, 2008

Google a incorporat un nou programa AdWords Reseller destinat a grans organitzacions i companyies que tenen contacte directe i constant amb petites empreses locals que no disposen de temps i/o desconeixen les eines per a fer publicitat a internet perquè els assessorin sobre l’ús d’AdWords i els ajudin a organitzar la publicitat a través d’aquest servei. D’aquesta manera, Google amb l’ajuda d’intermediaris poden cobrir un buit de mercat i, per tant, impulsar a aquests petits empresaris a utilitzar AdWords.

 

 

 

Es tracta, doncs, d’un Win-to-win-to-win. En aquesta activitat tant Google (que augmenta el seu negoci) com els intermediaris (que cobren les hores dedicades a la gestió de la compta d’AdWords de les petites empreses locals) i els petits empresaris (que emeten publicitat molt més dirigida al target que els interessa) surten guanyant.

 

Considero que Google, aplicant la seva idea inicial del “Software Obert” en el qual tothom pot participar per a millorar el sistema, ha creat una xarxa en la s’aconsegueixen millors rendiments. La permanent evolució de les eines Google i la seva constant innovació no tant sols a nivell de programació aconsegueix que aquesta companyia abarqui àmbits amb els quals fins ara no havien estat directament relacionats. Així doncs, com a apunt final m’agradaria que entre tots féssim una petita reflexió:

 

“Si qualsevol empresa pot dedicar-se a vendre publicitat a través del sistema d’AdWords, que demostra ser molt efectiu, en quin punt ens hauríem de situar les agències de publicitat? Considero que tot i que les agències disposen d’eines més creatives pel món d’internet, a nivell econòmic no poden competir amb el Google AdWords. Ens és aquest nou projecte d’AdWords Reseller una amenaça?, o, per el contrari, revaloritza el sector de la publicitat a internet?”

Anuncis

EXPERIMENT!

Octubre 28, 2008

AQUESTA NOVA ENTRADA ÉS UN PETIT EXPERIMENT.

 

La web 2.0 es caracteritza principalment per ser una base de dades de coneixement compartit. Tal i com en parlo en l’entrada anterior, la generació digital, que som tots els que hem crescut fent ús de les noves tecnologies, parteix de la base que el “poder està en compartir la informació que cadascú té”.

 

He estat donant voltes a aquest tema i em venen al cap nombroses activitats que ja parteixen d’aquesta dinàmica: crear alguna cosa entre tots, per exemple crear una història entre vàries persones. I aquestes activitats ja existien molt abans de l’aparició d’internet.

 

Potser l’elaboració d’alguna cosa entre varies persones pot resultar innat en les persones? Però ho dubto. Potser l’elaboració en grup és una manera d’agafar perspectiva i assegurar-se la qualitat d’una creació? O potser simplement es tracta d’una activitat divertida?

 

Posant en pràctica aquesta idea, em pregunto com seria poder crear entre tots una composició gràfica? En aquesta nova entrada proposo que tothom qui vulgui pugui aportar el seu gra de sorra en la gràfica que hi ha a continuació. D’aquesta manera entre tots haurem creat alguna cosa i, per tant, haurem posat en pràctica el lema d’internet i dels mitjans interactius.

 

 Instruccions d’ús:

1. Copieu el dibuix superior.

2. Modifiqueu-lo.

3. Envieu-lo a emmamussoll@gmail.com.

Si la peça ja ha estat modificada copieu el segon dibuix que serà sempre el més recent.

MOLTES GRÀCIES!

 

 

 

 

DIBUIX MODIFICAT.

 1: Jordi Luna

 

2: Andrea Granell

3: Núria Meler

4: Adela Zafra

modificat5

MUGGLES vs. MÀGICS, com ets tu?

Octubre 23, 2008

 

El món actual es divideix entre els muggles i els màgics. Els muggles són aquells individus que només utilitzen la web per a descarregar-se informació, aquells que tenen una relació amb la web 2.0 passiva. En canvi, les noves generacions ja es poden considerar màgiques: natius digitals i d’eines interactives. A diferència dels primers, els joves majors de 27 anys (segons cita Ernesto Van Peborgh) utilitzen la web per a cedir informació i crear un coneixement compartit.

 

El principal aspecte a destacar és l’ús de xarxes socials per a crear aquest coneixement compartit. Segons dades d’EUA, el 96% dels estudiants amb accés a internet utilitzen xarxes socials per interactuar i compartir informació els uns amb els altres. M’agradaria recalcar una dada: els mercats d’ús de xarxes socials estan creixent d’una manera sorprenent: així doncs, tant el Facebook, el MySpace com el Technorati tenen un consum superior a la població de Japó. I s’ha de tenir en compte que aquestes plataformes només són un petit pastís del món interactiu i de les xarxes de relació.

 

Puc dir, doncs, que estem en un moment històric on la digitalització fa una separació natural de la societat: els muggles versus els màgics, els actius versus els inactius, el món del upload versus el món del download. Tot comença en la semàntica: els que creuen que “el coneixement és poder” versus els que pensen que “el poder està en compartir el coneixement”.

 

És en moments així quan ens adonem que el comportament digital ofereix un poder extraordinari a les generacions de natius digitals tant a nivell professional com a nivell social que els fa destacar de la resta de la població. Per això molt muggles estan immigrant a màgics. Però, alerta, “la web 2.0 no és una revolució tecnològica sinó una revolució filosòfica” i, per tant, s’ha de tenir en compte que el comportament digital només és un canvi de mentalitat: “el poder està en compartir el coneixement”.

Social Media: de tots i per a tots

Octubre 19, 2008

 

Aquest vídeo explica perfectament el funcionament d’internet com un mitjà de comunicació social: de la gent i per a la gent. Així doncs, internet ofereix l’oportunitat a tothom d’incorporar a internet aquella informació que més interessi així com les inquietuds i un llarg etcètera de coses.

 

Com diu el vídeo, tots som capaços de idear i produir el gelat del gust que vulguem. No cal que siguem una gran companyia ni un mitjà de comunicació per emetre notícies a la societat. Ara, amb les oportunitats que ens ofereix la web com, per exemple, el blog, el podcast, etc., podem ser reporters d’allò que ens interessi.

 

Tots podem crear nous sabors, tots podem crear continguts. Però que hi hagi una gran diversitat de gustos no vol pas dir que els sabors antics, és a dir, les antigues centrals de producció de notícies, com els mitjans de comunicació, perdin èxit. No. Aquestes pàgines web segueixen i seguiran consultant-se. El que passa és que també se’n consulten d’altres: pàgines web de gent amb bones idees o de gent que simplement tracta temes interessants.

 

Internet com a mitjà de comunicació social obre el ventall informatiu donant cobertura mediàtica a qualsevol tema. Podem dir que ens enfrontem amb una revolució de la comunicació on tots podem formar part de la cadena comunicativa: tots podem crear contingut i consumir-lo. “És el moment de crear els gelats del gust que cadascú vulgui i compartir-lo amb la resta del món; internet ho fa possible”.

L’ANDROID més esperat

Octubre 18, 2008

ANDROID és una plataforma de programació de software per a dispositius mòbils abanderada per la companyia Google que inclou un sistema operatiu i middleware. El principal tret a destacar de l’ANDROID és que no es tracta d’un software tancat com els de la resta de mòbils del mercat, sinó d’un sistema obert que permet que qualsevol programador pugui crear els seus propis programes utilitzant el llenguatge JAVA.

 

 

La mateixa companyia de Califòrnia ja fa un any va penjar aquest vídeo al YouTube, eina també de la seva propietat, en el que ensenyava per primera vegada algunes de les característiques de les que disposava l’aplicació ANDROID (telefonia, navegació, email, programa de SMS, Google Maps, llenguatge Linux versió 2.6, pantalla tàctil, entre altres).

 

Ara aquesta plataforma de programació ja es pot considerar una realitat. El 23 de setembre de 2008 a Nova York es va fer la presentació oficial del primer mòbil amb software ANDROID anomenat G1. I la companyia telefònica T-Mobile serà la primera en comercialitzar aquest dispositiu.

 

 

De moment el mecanisme telefònic només ha arribat a Anglaterra i es creu que la comercialització a la resta de països de la Unió Europea es comenci a fer durant el primer trimestre de 2009. El nou G1 pot revolucionar el sector de les telecomunicacions. Aconseguirà aquest nou sistema operatiu de Google fer-li ombra al tan conegut iPhone d’Apple?

Publicitat interactiva

Octubre 13, 2008

Cada vegada són més les marques que utilitzen els mitjans interactius per a fer comunicació de marca. Se sap que aquesta nova manera de fer publicitat permet que els consumidors puguin no sols conèixer els valors de la marca sinó que, a més, puguin viure’ls en la seva pròpia pell. És per aquesta raó que cada vegada amb més intensitat tant les agències com l’anunciant donen importància a la interacció entre marca i consumidor que ofereixen aquests mitjans.

 

Així doncs, la publicitat convencional perd força enfront de la nova publicitat. Els mitjans interactius aconsegueixen ser més efectius, augmenten el recordatori de marca només pel fet que deixen de ser una molèstia pel consumidor i es converteixen en un entreteniment. Es passa, així, d’un extrem a l’altre. La publicitat en mitjans interactius ofereixen, com la mateixa paraula diu, interactivitat, és a dir, la possibilitat de participar en assolir un objectiu, de jugar, de visionar vídeos, de difondre allò que t’interessa, de participar en webs i blogs i donar la teva opinió, així com una infinitat de possibilitats més.

 

Aquesta nova manera de fer publicitat permet que el consumidor connecti millor amb la marca pel fet que hi interacciona per voluntat pròpia i, per tant, no se sent obligat a empassar-se la publicitat com acostuma a passar en els mitjans convencionals.

 

MURMANSK ROUTE ’08

Agència de publicitat SEIS GRADOS

 

Murmansk Route ’08 és un clar exemple de campanya publicitària centrada únicament en mitjans interactius. Tot i que el rerafons de la campanya sigui una idea original: viatge per equips de tres persones des de Murmansk (Rússia) a Ítaca en busca del sentiment de llibertat que és el principal valor que pretén transmetre la marca Bacardi, cal destacar sobretot la manera en què ha estat tractada aquesta campanya. Així doncs, amb suficient contingut com per explotar-lo per televisió i buscar les grans audiències, van optar per la idea del mitjà internet: per la gran oferta que aquest els proporcionava i, sobretot, per la capacitat interactiva.

 

Bacardi amb l’edició anterior (’07) va aconseguir una gran repercussió. I tot i que el viatge d’aquest any encara no ha acabat i, per tant, no es pot fer una avaluació, sembla que aconseguirà millors resultats que l’any anterior, si més no els càstings van superar les previsions de participació que s’esperaven.

 

La campanya Murmansk Route ’08 disposa de les següents eines interactives:

 

– Pàgina web pròpia del concurs Murmansk Route ’08 de Bacardi.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

– Blog dels tres grups on hi pengen les novetats i amb possibilitat de col·laborar i ajudar als concursants: Grup A, Grup B, Grup C

 

– Vídeos: emesos en la mateixa pàgina web, pel YouTube i altres pàgines web com, per exemple, Telecinco.es

 

– Blogs que la gent crea. Per exemple: http://maletalibertad.blogspot.com/

 

– Col·laboració en el projecte de mitjans convencionals a partir de les seves eines interactives: Telecinco.es i un blog del diari Público.

 

(En l’edició anterior, la campanya també va disposar d’una subhasta a ebay, fent servir, així, una altra eina interactiva).

MEMEX, el precursor de l’hipertext

Octubre 10, 2008

Avui dia estem tots acostumats a llegir articles digitals de documents electrònics, diaris digitals, notícies en un blog, etc. Tot i que no hi prestem atenció, en tots ells hi ha una característica que ens fa més fàcil als lectors la comprensió d’alguns aspectes als quals fa referència el text i que poden requerir algun aclariment: estem fent menció de l’hipertext, que pot ser un nom, una paraula o un conjunt de paraules que condueixen a l’usuari cap a un altre text que està relacionat amb la paraula en concret.

 

Una forma molt senzilla així com la més utilitzada per a gestionar aquestes relacions textuals és l’hipervincle. Aquest terme resulta ser una connexió directa a un altre recurs com, per exemple, a una altra pàgina web, a un mot o aspecte de la mateixa pàgina web que estem consultant, a una imatge, a un vídeo, etc.

 

La primera referència històrica de l’hipertext data de 1945 i va ser un sistema ideat per Vannevar Bush. Aquest personatge va ser l’assessor científic del president Franklin Delano Roosevelt i fou considerat el precursor de l’hipertext pel fet que en 1945 va escriure un famós i cèlebre article a la revista americana Athlantic Monthly, “As we may think”, en el que feia menció d’un sistema que permetia unir la informació mitjançant enllaços associatius, tècnica que va anomenar Memex, que resulta ser la abreviatura de Memory Extended. 

 

Memex responia a la preocupació de Vannevar Bush sobre la gestió de la voluminosa literatura científica d’aquella època que, segons cita l’autor, feia impossible poder estar al dia de totes les novetats publicades en el camp: “el conjunt de l’experiència humana està creixent a un ritme prodigiós, però els mitjans que utilitzem per a desplaçar-nos per aquest laberint fins a arribar al punt important són els mateixos que utilitzàvem en l’època de les caravel·les”.

 

“Quan les dades es col·loquen en una base de dades o s’emmagatzemen són arxivats alfabèticament o numèricament”, en canvi la ment humana no funciona així (“As we may think”), sinó per associació. La ment salta instantàniament a la dada que ens és suggerida per aquesta associació d’idees. Així, per tant, per alliberar-nos dels sistemes de classificació d’aquella època i facilitar la recerca d’informació aplicant la tendència natural humana que és la “selecció per associació i no mitjançant índexs”, Vannevar Bush proposa el dispositiu Memex.

 

Un Memex és un dispositiu que permet que qualsevol usuari pugui emmagatzemar els seus llibres, arxius, comunicacions, cartes i qualsevol tipus d’informació en el sistema. I, alhora, el mecanisme permet la consulta d’aquest material de manera molt ràpida. Resulta ser un suplement personal i ampliat de la memòria de cada usuari (Memory Extended).

 

Aquest invent garantia una bona organització del material i, alhora, permetia una major accessibilitat a aquesta informació. Una bona eina de Gestió de la Informació. (Es podria considerar com un PC contemporani i un sofisticat programa d’hipertext.)

 

Però va resultar ser un invent encara més complet pel fet que incloïa la utilització d’unitats d’informació (nodes), com utilitzen els actuals sistemes d’hipertext, amb enllaços memoritzats que seleccionava de manera immediata i automàtica l’article en qüestió. A més a més de buscar informació, el dispositiu també permetia al lector “afegir notes i comentaris”.

 

El Memex es va quedar en una idea visionària que mai es va posar en pràctica però que, sens dubte, va influir en el concepte hipertext i internet. Uns anys més tard, el terme hipertext fou encunyat cap el 1965 per Theodore Holm Nelson (qui també va donar forma a la paraula Hipermedia). La idea va néixer fruit de la seva inquietud per a dissenyar un sistema per a manejar textos que permetés als escriptors revisar, comparar i corregir el seu treball amb facilitat.

 

Nelson va definir l’hipertext com “una xarxa de nodes enllaçats a través dels quals els lectors poden navegar lliurement en forma no lineal, permet la ampliació de la informació de manera gairebé il·limitada i crea múltiples rutes de lectura”. 

 

Un altre autor ja de la última dècada, Michael Bieber va definir l’hipertext com el concepte d’Inter-relacionar peces d’informació i utilitzar aquests enllaços per a accedir a altres peces d’informació relacionades (un element d’informació o node pot ser des d’una simple idea fins a la proporció d’un document). Així doncs, aquest científic va acabar de donar-li forma al concepte hipertext i així ens ha arribat als nostres dies.

 

[Els enllaços, tal i com podeu veure’ls en el text, us permeten consultar aquells termes que requereixin més detall o ampliar la informació que us interessi.]