Avui dia estem tots acostumats a llegir articles digitals de documents electrònics, diaris digitals, notícies en un blog, etc. Tot i que no hi prestem atenció, en tots ells hi ha una característica que ens fa més fàcil als lectors la comprensió d’alguns aspectes als quals fa referència el text i que poden requerir algun aclariment: estem fent menció de l’hipertext, que pot ser un nom, una paraula o un conjunt de paraules que condueixen a l’usuari cap a un altre text que està relacionat amb la paraula en concret.
Una forma molt senzilla així com la més utilitzada per a gestionar aquestes relacions textuals és l’hipervincle. Aquest terme resulta ser una connexió directa a un altre recurs com, per exemple, a una altra pàgina web, a un mot o aspecte de la mateixa pàgina web que estem consultant, a una imatge, a un vídeo, etc.
La primera referència històrica de l’hipertext data de 1945 i va ser un sistema ideat per Vannevar Bush.
Aquest personatge va ser l’assessor científic del president Franklin Delano Roosevelt i fou considerat el precursor de l’hipertext pel fet que en 1945 va escriure un famós i cèlebre article a la revista americana Athlantic Monthly, “As we may think”, en el que feia menció d’un sistema que permetia unir la informació mitjançant enllaços associatius, tècnica que va anomenar Memex, que resulta ser la abreviatura de Memory Extended.
Memex responia a la preocupació de Vannevar Bush sobre la gestió de la voluminosa literatura científica d’aquella època que, segons cita l’autor, feia impossible poder estar al dia de totes les novetats publicades en el camp: “el conjunt de l’experiència humana està creixent a un ritme prodigiós, però els mitjans que utilitzem per a desplaçar-nos per aquest laberint fins a arribar al punt important són els mateixos que utilitzàvem en l’època de les caravel·les”.
“Quan les dades es col·loquen en una base de dades o s’emmagatzemen són arxivats alfabèticament o numèricament”, en canvi la ment humana no funciona així (“As we may think”), sinó per associació. La ment salta instantàniament a la dada que ens és suggerida per aquesta associació d’idees. Així, per tant, per alliberar-nos dels sistemes de classificació d’aquella època i facilitar la recerca d’informació aplicant la tendència natural humana que és la “selecció per associació i no mitjançant índexs”, Vannevar Bush proposa el dispositiu Memex.
Un Memex és un dispositiu que permet que qualsevol usuari pugui emmagatzemar els seus llibres, arxius, comunicacions, cartes i qualsevol tipus d’informació en el sistema. I, alhora, el mecanisme permet la consulta d’aquest material de manera molt ràpida. Resulta ser un suplement personal i ampliat de la memòria de cada usuari (Memory Extended).
Aquest invent garantia una bona organització del material i, alhora, permetia una major accessibilitat a aquesta informació. Una bona eina de Gestió de la Informació. (Es podria considerar com un PC contemporani i un sofisticat programa d’hipertext.)
Però va resultar ser un invent encara més complet pel fet que incloïa la utilització d’unitats d’informació (nodes), com utilitzen els actuals sistemes d’hipertext, amb enllaços memoritzats que seleccionava de manera immediata i automàtica l’article en qüestió. A més a més de buscar informació, el dispositiu també permetia al lector “afegir notes i comentaris”.
El Memex es va quedar en una idea visionària que mai es va posar en pràctica però que, sens dubte, va influir en el concepte hipertext i internet. Uns anys més tard, el terme hipertext fou encunyat cap el 1965 per Theodore Holm Nelson (qui també va donar forma a la paraula Hipermedia). La idea va néixer fruit de la seva inquietud per a dissenyar un sistema per a manejar textos que permetés als escriptors revisar, comparar i corregir el seu treball amb facilitat.
Nelson va definir l’hipertext com “una xarxa de nodes enllaçats a través dels quals els lectors poden navegar lliurement en forma no lineal, permet la ampliació de la informació de manera gairebé il·limitada i crea múltiples rutes de lectura”.
Un altre autor ja de la última dècada, Michael Bieber va definir l’hipertext com el concepte d’Inter-relacionar peces d’informació i utilitzar aquests enllaços per a accedir a altres peces d’informació relacionades (un element d’informació o node pot ser des d’una simple idea fins a la proporció d’un document). Així doncs, aquest científic va acabar de donar-li forma al concepte hipertext i així ens ha arribat als nostres dies.
[Els enllaços, tal i com podeu veure’ls en el text, us permeten consultar aquells termes que requereixin més detall o ampliar la informació que us interessi.]
Emmex 